Aquesta lectura consta de dos articles; el primer ens exposa les desiguatats que deriven de la naturalesa de l’ocupació el s. XVIII amb les consegüents circumstàncies, de les quals en podríem dir les següents:
a. Si el treball que realitzem, segons la dificultat, la netedat o brutícia de l’ocupació o la seva honoritat, ens es agradable o no.
b. Si aprendre’ls és senzill i barat o bé difícil i costós. Sobre aquest principi es basa la diferència entre els salaris del treball qualificat i del treball ordinari.
c. Els sous en les diferents ocupacions varien depenent la la duració del treball; si el treball és permanent o temporal. Cal tenir en compte que el treball és molt més constant en uns oficis que en altres.
d. Si el treball requereix més o menys responsabilitat i la confiança que es diposita en el treballador.
e. Èxit provable o improvable.
L’article d’Smith, malgrat l’època en que es va escriure, crec que reflecteix part de la nostra realitat econòmico-laboral, és a dir, hi continua havent desigualtats en les nòmines dels treballadors i aquestes són a vegades degudes a les mateixes circumstàncies exposades per Smith que es donaven durant el segle XVIII.
Realment som uns ingenus si ens pensem que hem evolucionat tant en relació a segles passats, només cal fer una lectura als documents que detallen les situacions d’aleshores i veurem que certs aspectes que fomenten les desigualtats socials i econòmiques no han canviat massa.
El segon article, es tracta d’un assaig que ofereix una vista panoràmica de les noves tendències en l’economia de l’educació, que quedarien resumides en els següents punts:
· Funció socialitzadora de l’ensenyament.
· La hipòtesis de la selecció.
· El contracte laboral incomplet.
Finalment Blaug, reseva un apartant per algunes conseqüències que es deriven d’aquests apectes.
Al llarg de la lectura del segon article, es veu com ambdós autors exposen el problema de la diferència de sous, tot i haver-se escrit en moments molt diferents i distants, per tan la relació que més s’evidencia entre els dos articles, és la que fa referència als salaris i podria resumir de la següent manera:
1. Forta relació positiva entre el salari i l’educació.
2. El sistema educatiu no s’ajusta o no està enfocat a les necessitats reals del món laboral.
3. Diferències entre diferents categories laborals en els anys d’instrucció dels que ocupen aquella.
M’adono que les principals circumstàncies que justifiquen els sous dels diferents treballadors en l’actualitat són relativament semblants a les que tenien fa tres segles endarrere. Que l’educació determinava el sou dels treballadors durant el segle XVIII era evident, diferenciant entre ocupacions qualificades o ordinàries i entre treballadors especialitzats o comuns. Així doncs, la variació dels sous també es donava en les persones “amb estudis” segons la seva ocupació, tenint en compte, després, les quatre variables circumstancials laborals restants, explicades en el comentari de l’article d’Smith.
Per acabar, el tema que m’agradaria destacar, és el de la discriminació estadística: és una teoria econòmica de desigualtat basada en estereotips contra persones o grups de persones amb els quals no s'està culturalment relacionat. La discriminació estadística sol donar-se en el context del cap/empleat. La teoria afirma que és probable que les persones que busquen una ocupació i no comparteixen els mateixos valors que el seu possible cap, directament no siguin contractades o que fins i tot rebin un salari inferior al que haguessin rebut compartint el punt de vista o pensament dels seus superiors.
Fernández Enguita, en el seu llibre “És pública la escuela pública?” dedica un apartat al salari dels mestres en relació amb les hores realment treballades. Exposa que els mestres i professors disposen d’una part important del seu temps retribuït per dedicar-lo a la preparació de classes, la renovació dels programes o el perfeccionament professional, que molts no el destinen precisament a aquestes tasques. Ell defineix aquesta situació de la següent manera: “La autonomía profesional se traduce para muchos en simple tiempo libre retribuido. Como resultado, el de enseñante se ha convertido en un empleo potencialmente a tiempo parcial, pero remunerado, en todo caso, a tiempo completo.” En tot cas, aquesta aportació podria relacionar-se amb aspectes variables del sou segons tipus d’ocupació, sobretot per responsabilitat del treballador, per estudis (aprenentatge difícil i costós), i per ser, en la majoria de casos, una ocupació permanent, fixa i estable (sempre parlant dins l’àmbit de l’educació formal).
a. Si el treball que realitzem, segons la dificultat, la netedat o brutícia de l’ocupació o la seva honoritat, ens es agradable o no.
b. Si aprendre’ls és senzill i barat o bé difícil i costós. Sobre aquest principi es basa la diferència entre els salaris del treball qualificat i del treball ordinari.
c. Els sous en les diferents ocupacions varien depenent la la duració del treball; si el treball és permanent o temporal. Cal tenir en compte que el treball és molt més constant en uns oficis que en altres.
d. Si el treball requereix més o menys responsabilitat i la confiança que es diposita en el treballador.
e. Èxit provable o improvable.
L’article d’Smith, malgrat l’època en que es va escriure, crec que reflecteix part de la nostra realitat econòmico-laboral, és a dir, hi continua havent desigualtats en les nòmines dels treballadors i aquestes són a vegades degudes a les mateixes circumstàncies exposades per Smith que es donaven durant el segle XVIII.
Realment som uns ingenus si ens pensem que hem evolucionat tant en relació a segles passats, només cal fer una lectura als documents que detallen les situacions d’aleshores i veurem que certs aspectes que fomenten les desigualtats socials i econòmiques no han canviat massa.
El segon article, es tracta d’un assaig que ofereix una vista panoràmica de les noves tendències en l’economia de l’educació, que quedarien resumides en els següents punts:
· Funció socialitzadora de l’ensenyament.
· La hipòtesis de la selecció.
· El contracte laboral incomplet.
Finalment Blaug, reseva un apartant per algunes conseqüències que es deriven d’aquests apectes.
Al llarg de la lectura del segon article, es veu com ambdós autors exposen el problema de la diferència de sous, tot i haver-se escrit en moments molt diferents i distants, per tan la relació que més s’evidencia entre els dos articles, és la que fa referència als salaris i podria resumir de la següent manera:
1. Forta relació positiva entre el salari i l’educació.
2. El sistema educatiu no s’ajusta o no està enfocat a les necessitats reals del món laboral.
3. Diferències entre diferents categories laborals en els anys d’instrucció dels que ocupen aquella.
M’adono que les principals circumstàncies que justifiquen els sous dels diferents treballadors en l’actualitat són relativament semblants a les que tenien fa tres segles endarrere. Que l’educació determinava el sou dels treballadors durant el segle XVIII era evident, diferenciant entre ocupacions qualificades o ordinàries i entre treballadors especialitzats o comuns. Així doncs, la variació dels sous també es donava en les persones “amb estudis” segons la seva ocupació, tenint en compte, després, les quatre variables circumstancials laborals restants, explicades en el comentari de l’article d’Smith.
Per acabar, el tema que m’agradaria destacar, és el de la discriminació estadística: és una teoria econòmica de desigualtat basada en estereotips contra persones o grups de persones amb els quals no s'està culturalment relacionat. La discriminació estadística sol donar-se en el context del cap/empleat. La teoria afirma que és probable que les persones que busquen una ocupació i no comparteixen els mateixos valors que el seu possible cap, directament no siguin contractades o que fins i tot rebin un salari inferior al que haguessin rebut compartint el punt de vista o pensament dels seus superiors.
Fernández Enguita, en el seu llibre “És pública la escuela pública?” dedica un apartat al salari dels mestres en relació amb les hores realment treballades. Exposa que els mestres i professors disposen d’una part important del seu temps retribuït per dedicar-lo a la preparació de classes, la renovació dels programes o el perfeccionament professional, que molts no el destinen precisament a aquestes tasques. Ell defineix aquesta situació de la següent manera: “La autonomía profesional se traduce para muchos en simple tiempo libre retribuido. Como resultado, el de enseñante se ha convertido en un empleo potencialmente a tiempo parcial, pero remunerado, en todo caso, a tiempo completo.” En tot cas, aquesta aportació podria relacionar-se amb aspectes variables del sou segons tipus d’ocupació, sobretot per responsabilitat del treballador, per estudis (aprenentatge difícil i costós), i per ser, en la majoria de casos, una ocupació permanent, fixa i estable (sempre parlant dins l’àmbit de l’educació formal).
Benvolguda Núria, el comentari està bé. Quina relació faries amb el llibre de Moreno Becerra? Gràcies,
ResponderEliminarÒscar